COSTA D' AZAHAR

En este glossari o vocabulari es presenten els termes tècnics que s'han utilitzat en esta pàgina, definint cada un d'ells i expressant-los en un llenguatge senzill, a fi d'oferir al lector una major comprensió.

 

Àcids totals: Principalment àcid cítric, a què acompanyen els àcids málico, oxálico i tártrico, continguts en el suc dels agres.

Ala: Qualsevol dilatació o expansió de tipus laminar de les fulles que es localitza al pecíol.

Albedo: Cara interna de la corfa dels fruits cítrics, de color blanc i estructura esponjosa, que conté olis essencials, pectina i cel·lulosa.

Antera: Part superior de l'estam que conté el pol·len.

Antociano: Matèries colorants dels vegetals.

Zenit: Extrem superior o punta.

Areola: Zona circular que rodeja el punt estilar.

Articulat: Conjuntura que forma a les plantes la unió d'una part amb una altra, com la unió del pecíol a la tija i del pecíol a la fulla.

Axil·la: Angle format per l'articulació de qualsevol de les parts de la planta amb el tronc o la branca.

Sucres totals: Quantitat de sucres (principalment sacarosa) continguts en els sucs dels agres.

Brevipeciolada: Peduncle o tiget curt que sosté la làmina o limbe de les fulles a la base foliar o a la tija.

Brotación: Naixement o eixida a la planta de fulles o renous.

Bufat: Separació de la corfa de la polpa.

Calze: Conjunt de fulles anomenades sèpals, generalment de color verd.

Cambium: Capa de cèl·lules situades entre el tronc i el líber, que dóna lloc al creixement d'estos dos teixits per multiplicació cel·lular.

Carotenoide: Pigments orgànics vegetals. Varien de l'amarilloal roig.

Columela: Òrgan vegetal esponjós en forma d'eix o columna, que es pot formar entre els gallons, en la part central del fruit.

Coriàcia: Amb consistència de cuir.

Corfa: Part més externa de l'arrel, tija i fruit d'una planta.

Coll: Prolongació del fruit en la part peduncular que tenint les mateixes característiques de la corfa, adquirixen una forma apuntada que destaca de la típica forma arredonida o el·lipsoïdal.

Xuplador: Brot procedent de gemmes latents o adventícies, que oferix molt de desenrotllament, i és improductiu.

Dentat: Teixit foliar amb prominències en forma de dents.

Depressió: Concavitat d'alguna extensió en una superfície.

El·líptica: Simètrica respecte a dos eixos perpendiculars entre si.

Endocarpo: Capa interna de les tres que formen el pericarpo dels fruits, corresponent als gallons.

Sencer: Terme normal que s'expressa l'absoluta integridad marginal d'un òrgan laminar.

Revés: Cara inferior del limbe de la fulla.

Erecte: Diu-se de la planta que des del començament del seu desenrotllament té la tija en posició vertical o pròxima a la vertical.

Espina: Òrgan o part d'ell que s'endurix i és punxegut.

Estam: Òrgan sexual masculí de les flors que tanca els grans de pol·len.

Estaminada: Avortament més o menys complet del pistil.

Estigma: Part superior de l'estil, que rep el pol·len en l'acte de la fecundació de les plantes.

Estil: Part del pistil, damunt de l'ovari i que sosté l'estigma.

Fistonat: Que té la vora en forma de fistó o d'ona.

Filament: La part estèril de l'estam, generalment de forma filamentosa, que sosté l'antera.

Floema: Teixit vegetal conductor, format per l'associació de tubs o gots cribosos.

Fullatge: Conjunt de fulles dels arbres i altres plantes.

Frondós: Abundant de fulles i branques.

Fusiforme: Forma de fus.

Gineceu: Verticilo Floral femení.

Hàbit: Port d'una planta.

Haz: Part superior de la fulla.

Hermafrodita: S'aplica a l'espècie orgànica en la que estan reunits en el mateix individu els dos sexes.

Híbrid: Vegetal procreat per dos individus de distinta espècie.

Hidrosoluble: Que pot dissoldre's en aigua.

Hipertròfia: Creixement exagerat.

Índex de maduresa: Relació o quocient entre els sòlids dissolts (sucres expressat en gr/1 o %) i els àcids totals (expressat en gr/1 o %) del suc.

Inflorescència: Ordre o forma amb què apareixen col·locades les flors al brollar a les plantes.

Lanceolada: Fulles de figura de ferro de llança.

Latent: Que roman en estat rudimental, que no es desenrotlla.

Tronc: Part sòlida de les branques o troncs localitzat davall de la corfa. Fusta.

Líber: Dit també floema.

Licopeao: Principi colorant de molts fruits.

Limbe: Part laminar o eixamplada de la fulla.

Lóculo: Cavitat d'un òrgan, generalment d'un fruit.

Mamelón: Desenrotllament de la corfa del fruit que té forma de peduncle.

Mamiforme: En forma de mamella o mamella.

Marge: Extremitat, visible o vora d'una cosa.

Membrana: Qualsevol teixit o agregat de teixits que presenta forma laminar i és de consistència blana.

Mesocarpo: El que es troba entre l'epicarpo i l'endocarpo. Part mitjana del pericarpo.

Mirinyac: Eixamplament al tronc, que es presenta freqüentment a la zona d'unió entre el patró i la varietat empeltada.

Monoembriónica: Llavor formada per dos cotiledons o llavor que conté un sol embrió.

Morfologia: La ciència de la forma. Botànicament, estudia la forma de les plantes.

Naringina: Principi amarg de l'aranja, sent el seu sabor amarg.

Nervi: Cada un dels hacecillos fibrovasculares que es troben en la làmina de la fulla.

Núcela: Sinònim de nuececilla. Part interna de l'òvul.

Oblonga: Més llarg que ample.

Melic: Depressió a manera de melic que s'aprecia en el zenit del fruit.

Organoléptico". Caràcter de \m producte apreeAables pels sentits. Qualificació sensorial.

Ovari: regió eixamplada del gineceu.

Ovoide: de figura d'ou.

Òvul: Cèl·lula sexual o gàmeta femení.

Partenocarpia: Desenrotllament d'un fruit sense llavor per falta de pol·linització, per fallada de la fecundació o per fallada del desenrotllament de l'embrió.

Pecíol: Peduncle o tiget que sosté la làmina o limbe de les fulles a la base foliar o a la tija.

Pedicelo: Peduncle xicotet de certes flors.

Peduncle: Tiget que sosté la flor i, en conseqüència, també subjecta el fruit o la branca corresponent.

Pericarpo: Conjunt de capes que formen el fruit, epicarpo, mesocarpo i endocarpo.

Pètal: Fulla de la flor, per ho regular de colors vistosos o blancs.

Piriforme: de forma pareguda una pera.

Pistil: Sinònim del gineceu Floral u òrgan femení.

Pol·len: Polsetet contingut a l'antera de la flor.

Poliembrionía: Fenomen en virtut del qual es forma més d'un embrió en la llavor.

Poliembriónica: Llavor amb més d'un embrió.

Pol·linitzar: Arribar o fer que arribe el pol·len des de l'antera en què s'ha format fins a l'estigma.

Port: Terme usual que s'al·ludix a l'aspecte general d'una planta o aspecte d'una planta en el seu conjunt, sense precisar els caràcters d'una manera sistemàtica.

Polpa: Matèria orgànica de consistència carnosa, freqüentment el mesocarpo dels fruits.

Redrojo: Fruit o flor tardana, o que tiren per segona vegada les plantes, que, per ser fora de temps, no sol arribar a saó.

Regió peduncular: Espai o zona que rodeja al peduncle, en el fruit.

Reverdir: Tornar a tindre coloració verdosa.

Sac embrionari: Receptacle obert per un dels costats, generalment de gran grandària que es troba en l'interior de la núcela.

Sèpal: Fulles generalment verdes més o menys modificades que componen el calze.

Sépia: Tapie o divisió de caràcter membranós que separa dos cavitats internes d'un organisme (gallons).

Sésil: Qualsevol òrgan o part orgànica que manca de peu o suport.

Sòlids dissolts: Quantitat de sucres i àcids continguts en els sucs dels agres.

Tángelo: Híbrid entre mandarino i aranja.

Tangor: Híbrid entre taronger i mandarino.

Truncat: Tallat de través, com si haguera sigut tallat.

Vecería: Alternancia en la producció.

Verticilo: Inflorescència formada de peduncles molt curts que rodegen la tija o les branques.

Vesícula: Xicotet sac membranós semblant a una bufeta, que conté el suc.

Viable: Que pot viure, i té probabilitats de pol·linitzar.