COSTA D' AZAHAR
 

 

Introducció  

Per a casos, el món;

 per a cócs, el forn.

 

La nostra espècie -igual que qualsevol altra- té com a principal i fo­namental tasca quotidiana la de menjar, cercar alguna cosa per cruspir i re­cuperar la despesa energètica diària.

A hores d' ara, algunes ètnies, grups humans, civilitzacions, o com vul­guem dir-ho, hem resolt (malgrat tot, encara no plenament) d' alguna mane­ra eixa necessitat. Ha deixat de ser una angoixa tal mancança i ha passat a convertir-se en un plaer. Això -de vegades- ha comportar també un engrei­xament de l' espècie: prenem més energia que la que consumim. A eixe plaer, a l' art de menjar bé i regaladament li diem gastronomia.

Quan ens vam plantejar la possibilitat de fer un llibre sobre gastrono­mia covarxina el principal problema que vam tindre va ser el de seleccionar allò que volíem fer, quins tipus determinats de plats o condiments calia es­collir i quins havíem de deixar. No va ser fàcil, però, per tal de simplificar el treball i no entrar en terrenys relliscadors, vam optar per centrar-nos exclusi­vament en allò més representatiu del nostre poble: els cócs. I , per tal de no deixar-los sols, decidírem acompanyar-los dels dolços. D' aquesta manera, amb els cócs i els dolços, ens centràvem en una part de la gastronomia co­varxina importantíssima, pràcticament aquella que podem dir de forn, la que es feia i es fa al forn de la fleca o al forn de casa. Encara hi ha molta gent que cada setmana fa cócs; i molta també que fa i cou ella mateixa les pastes i re­bosteria d' esdeveniments familiars.

             A cada zona, el camp, la climatologia i els costums han fet que hi baja unes diferencies d'usos culinaris, per això, quan parlem de Cócs i dolços co­varxins, no volem dir que anem a referir-nos a productes exclusius del nostre poble, puix és bén evident que ens diferenciem molt poc dels pobles Veïns. Únicament sí volem deixar palés que són cócs i dolços que a les Coves estan vigents des dels darrers cent anys, com a mínim. Alguns són més moderns, però cal pensar que de la mateixa manera que la parla o la moda evolucionen, també ho ha fet la gastronomia covarxina. L’evolució es dóna, no només per­què s'hi afigen nous dolços als ja tradicionals, sinó també per la forma d' ela­borar-los (de familiar s'ha passat a industrial), per les noves tecnologies em­prades i també pel moment de la sella elaboració. És a dir, que cócs o dolços específics, abans, d' una època determinada de l’any, han passat a hores d' ara a fer-se durant tot l'any (cas dels rotllets o les magdalenes).

Al marge de tot açò, sembla que m'han encarregat a mi prologar aquest primer recull de gastronomia covarxina i segon volum de la col.lecció Papers Covarxins, pel meu passat de flequer. A dir veritat, jo em vaig dedicar més al pa que a les pastes. No obstant, n'he cuit moltes d' aquestes últimes. Recordo perfectament que els dies abans de restes grosses com Nadal, Pasqua, agost, etc. les dones, mestresses de casa, s'atansaven al meu forn per tal de fer i coure les pastes. Generalment no les feien a casa, sinó al forn. Allí batien i pujaven les dates, aplanaven i "aditaven" els cócs, tallaven els trossos de codony, rat­llaven les corres de la llima... De tot això emanava una flaire, una olor típica de forn-pastisseria que, encara ara, recordo i associo a la resta corresponent. També cada quinze dies, aproximadament, les dones solien pastar, és a dir, feien pa i el portaven a coure al forn. D'algunes de les peces de pasta sobrant feien cócs amb ingredients que variaven i depenien de les possibilitats econòmiques de la pastadora. Si el trosset de pasta sobrant era mentir, solien fer un rotllet amb ametlles per als més menuts o alguna nina de pasta. Podria con­tar moltes anècdotes d'aquell temps però millor deixar-ho, no? Anem per feina.

           Què seria d'una resta sense menjar? I d'un menjar sense uns bons dol­ços? Tenim una molt variada i exquisida rebosteria, però crec que el cóc, els cócs, és allò més representatiu, més emblemàtic i que més ens diferencia de la dels pobles dels voltants. En principi el que ací diem "cóc" és denominar "coca" a altres indrets i ací els fem "destapats" mentre que fora no tenen tant eixe costum. Pel que fa als seus ingredients, poden ser tan variats com la ima­ginació ens dicte, però encara continuen tenint fama merescuda els cócs de sepionet i els de codony. Tant pel seu sabor com pel mateix jaç i l'estreta ba­raneta. Recordo que calia anar molt alerta amb els cócs amb codony en el moment de traure'ls amb la pala de dins del forn. Moure'ls una miqueta bruscament podia fer que es vessara el seu suc; això deixava una crosta com de sucre cremar a l'interior del forn bastant difícil de netejar. I no en parlem de si eixe suc et queia a sobre del braç en el moment de llevar-lo de la pala. Cal dir que he experimentar ambdues coses.

Els cócs i els esdeveniments d' alegria familiar sempre han anat lligats: "és que vénen els meus fills i he fet un cóc amb tomata i un altre de poma'... "tenim convidats a casa per sopar i et porto a coure dos cócs amb carn magra, un amb sardina, dos de...". Aquestes eren frases corrents i normals que les mestresses de casa covarxines deien als flequers per quedar a una hora deter­minada i coure els cócs, si és que no era eixe un dia de "forn per a la gent". Bé. Continuem per feina!

Ara el cóc s'ha convertir en l'àpat-símbol de les festes d'agost, sobretot dels berenars de les mitges parts dels bous. Cues i més cues de gent omplen els forns per demanar eixe cóc, més que res amb carn magra. Podem vore la gent asseguda per les terrasses dels bars o al mateix cadafal gaudint dels cócs, començant sempre per les barretes temptadores que pareixen subjectar les ta­llades de carn magra i acabant per les baranetes, menys sucoses i entristido­res per allò de representar el termini del plaer.

Ací, en aquest recull de Dolços i cócs covarxins, trobareu una guia de la nostra cuina festiva, un receptari, un anedoctari, un seguir d' eines o ferra­mentes relacionades amb l' elaboració dels pastissos i, fins i tot, un glossari de termes.

             Només em resta, doncs, felicitar tots els companys i companyes que hem treballat en aquest projecte i que vostés gaudisquen llegint-lo.

             Bon profit!

ROCHER